Quimi Portet

Massa per acceleració

Quimi Portet
Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
i com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor
si em tires pedres tinc por.

Del xai vull la llana, de la vaca el braguer,
trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
i pastorets arameus.

Hi ha cloves i closques per ordir collarets
a dojo deixo que ragi el vers
babaus circumspectes ja podeu aplaudir,
però això no s'acaba aquí.

T'estimo massa,
sóc massa bo
cap a tu corro:
ma massa per sa acceleració.

T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
si tu m'estimes,
un dia seré teu.

Aquests últims versos els faré descriptius,
la mussa em dóna peixet:
un carrer massa ample d'edificis altius
i un home massa baixet.

T'estimo massa,
sóc massa bo
cap a tu corro:
ma massa per sa acceleració.

T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
si no m'estimes,
jo mai no seré teu.